Clam Cercs

A continuació us passem la moció presentada per CLAM al ple ordinari del municipi de Cercs el 11.1.12:

El 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt un moviment popular que reclamava exercir el dret d’autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins de la Unió Europea.

Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més 900.000 catalans. El 10 d’abril del 2011, aquest procés es finalitzava amb la realització de la Consulta a Barcelona.

També, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis del Principat de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics, diversos Ajuntaments,volem impulsar la creació d’una associació de municipis que treballi per avançar cap a l’assoliment de la independència de la nostra nació des de l’àmbit municipal;
És per aquest motiu que el grup CLAM proposa al Ple l’adopció del següents acords:

PRIMER.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Cercs de formar part, pels tràmits legals oportuns, del nucli de municipis que volen constituir una associació d’ens locals amb la denominació “MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA”, amb l’objecte final de defensar l’assoliment d’un estat propi, els drets nacionals que corresponen al Principat de Catalunya i conscienciar a la ciutadania de la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació del poble català.

SEGON.- Treballar conjuntament amb tots aquells municipis que es puguin interessar en la redacció dels documents necessaris per a la creació de l’Associació ‘MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA’.

TERCER.- Comunicar el present acord als ajuntaments de Port de la Selva i de Vic pel seu coneixement i als efectes oportuns.

Un parc infantil ha de garantir la seguretat i atribueix al desenvolupament social i físic correcte dels infants

Aquesta moció NO va poder entrar com a punt d’orde del dia al ple de la setmana passada, però SÍ va ser exposat devant de l’alcalde en la sessió informativa anterior.

La resposta seu va ser que actualment s’està el·laborant un pla de reorganització de l’espai. Insistirem en  incloure-hi les nostres propostes per tal de que sigui un parc atractiu i de cohesió social. També seguirem insistint en el tema neteja de l’espai.

Exposició dels motius:

Atesa la importància del joc com a element essencial per al bon desenvolupament físic, emocional, intel·lectual i social dels infants

Ates que aquestes s’han de desenvolupar en un condicions que en garanteixin la adequació i la seguretat

Ates que existeix una Normativa sobre seguretat dictada pel Comité Europeu de Normalització que conté recomanacions sobre la seguretat en parcs infantils (Normativa UNE EN 1176 i UNE EN 1177)

Atès que els nens i nenes del nostre municipi són el nostre futur i per això hem de procurar de donar-los un entorn a on es puguin desenvolupar bé.

Atès que l’anomenat “Parc Fantasma” té signes obvis d’abandonament, brutícia (excrements de gossos) i de deteriorament de les instal·lacions lúdiques infantils.

Atès que sense grans inversions i amb imaginació i voluntat es poden crear espais lúdics que a més de servir de parc infantil poden arribar a ser útils per a la cohesió social de tot el poble.

ACORD DE PLE:

El grup municipal CLAM-AM proposa al ple municipal de Cercs l’adopció dels acords següents:

1. Posar èmfasis en la neteja de l’espai, com d’altres espais parcs infantils del municipi. On juguen els nostres infants cal donar prioritat a la higiene.

2. S’incorpori la millora a fons del anomenat “Parc Fantasma” en els pressupostos de l’any vinent

3. Fer un projecte imaginatiu investigant les diferents possibilitats de la plaça. Fer un estudi comparatiu sobre solucions innovadores per a espais infantils i parcs públics.

Aquesta moció nostra va ser presentada en el ple del 5 d’oct. i aprovada amb 7 vots a favor (CLAM-AM i CiU) i dues abstencions (PSC). A continuació us passem el text:

A 30km d'aquí tots els trajectes dins la comarca a 1€. I per què aquí no?

Ple del dia 5 d’octubre 2011

Moció per un transport digne al Berguedà

 Exposició de motius

El Berguedà té un gran dèficit de mobilitat que afecta directament o indirectament a tots els seus habitants. Les greus deficiències del transport públic comporten que gairebé tots els desplaçaments es facin amb vehicle privat. Les freqüències del pas d’autobusos que passen per les poblacions són absolutament insuficients per a garantir un transport eficaç per a la gent que no disposa d’un vehicle privat. És un greuge comparatiu per aquesta gent gran que no tenen carnet de conduir.

Calen transports que connectin les poblacions amb els polígons industrials.

Calen transports que connectin els nuclis habitats del Berguedà amb la capital comarcal. Gran part de la població comarcal viu en nuclis que sovint no compten amb comerços, farmàcies ni serveis d’atenció pública, i ara per ara el vehicle privat és l’única resposta possible a la necessitat de mobilitat diària.

Caldria dotar-se d’autobusos petits, de forma que per exemple els municipis de Bagà, La Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug, Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola, Gósol, Saldes, Fígols, la Nou i Cercs formarien un grup, adquirint entre tots un o dos autobusos d’unes 20-25 places, que a gran part es finançarien oferint el servei de transport escolar i els desplaçaments per esport escolar. Cal estudiar i optimitzar els horaris de les escoles i de les empreses per a estalviar recursos. El mateix autobús donaria un servei interurbà en la zona de l’Alt Berguedà i una part del transport urbà a Bagà, ja que tres cops al dia ( a la hora del canvi de torn) arribaria fins al polígon industrial de la Valldan i dues al centre de la ciutat.

La combinació d’un servei similar a tota la comarca, estructurat en tres o quatre zones, oferiria una sòlida base de transport públic. El foment de l’ús d’aquest servei hauria d’implicar a sindicats i patronal, donant incentius que podrien estar compensats per l’administració amb beneficis fiscals. El servei podria estar agilitzat per la contractació puntual de taxis o d’altres empreses locals de transport privat. La planificació s’hauria de guiar per la sostenibilitat ambiental ( l’ús de combustible bio diesel p.e. podria fomentar la recollida selectiva d’olis vegetals usats i la creació d’una planta de producció del mateix), i la viabilitat econòmica.

La connexió que hi ha actualment d’autobusos amb Barcelona és problemàtica, perquè no s’aprofita en cap moment la nova autovia desdoblada. Triga 1h 55min perquè fa moltes parades abans d’arribar a Manresa, ja que entra en nuclis urbans de moltes poblacions. Estem convençuts que coordinant les línies actuals amb autobusos llançadora amb parades únicament a Berga, Puig-reig i Sallent, el servei guanyaria en eficàcia i qualitat cara al usuari.

A l’hora de projectar una nova C16 desdoblada de Berga cap amunt, caldria fer una previsió per a disposar d’un model de carretera (autovia) més suau i integrat que permeti sortir i entrar sense necessitat de construir cruïlles (rotondes o trèvols) gegants. Les parades d’autobús i els corresponents llocs d’aparcament per a qui els faci servir hauran d’estar planificats en aquest sentit.

El preu per anar i tornar a Barcelona és actualment de 25€ aproximadament. A falta d’alternativa, és desorbitat i impedeix de totes maneres que el transport públic pugui competir amb el privat. No hi ha tampoc reducció per a infants, famílies etc. És absolutament injust que el desplaçament d’una femi-la de quatre membres a Barcelona costi 100€ (¡!) amb el transport públic quan el mateix trajecte amb cotxe privat, pagant totes les despeses de combustible, més unes hores d’aparcament a lloc del destí no supera els 50€. Fa falta una reducció dràstica de preus, fa falta la integració amb la tarifa metropolitana, ja!

La ciutadania i l’administració han de assumir que cal fer estalvi energètic i cal reduir la contaminació mediambiental. Les solucions han de ser consensuades i adaptades a les necessitats locals. La implicació del tot el teixit social, ajuntaments, associacions, els sector privat i altres entitats, és la millor garantia per una implantació i funcionament correcte d’un pla integral de transport. Cal donar forma a un ampli procés de diàleg obert per poder elaborar un pla eficaç. S’ha d’escoltar al territori perquè les seves necessitats han de ser el punt de partida per què els tècnics puguin elaborar els plans finals.

La falta de transport públic fluid és un greuge comparatiu amb altres zones del país, on el vehicle privat és prescindible, fins i tot esdevé un luxe.

El tren és la infraestructura que dóna les respostes definitives i per això ha de ser inclòs en el futur projecte d’autovia. Solucionaria el transport comarcal, intercomarcal i internacional, com també és una clau per millorar la economia de la comarca. Per això el traçat ferroviari ha de ser tingut en compte.

ACORD DE PLE:

El grup municipal CLAM-AM proposa al ple municipal de Cercs l’adopció dels acords següents:

PRIMER: Demanar al Consell Comarcal del Berguedà el impuls del pla de millora de transport públic a la nostra comarca, recordant-li que ha d’estar finalitzat fins a finals del 2012.

SEGON: Demanar al Consell Comarcal del Berguedà que pengi a la seva pàgina web aquest pla, i que informi tant a través de la pàgina web com als ajuntaments de la comarca quines actuacions s’han dut a terme fins a la actualitat.

TERCER: Reclamar al Consell Comarcal que treballi amb el conjunt de tots els municipis i amb el Departament General de Transport i Mobilitat per a aconseguir la integració tarifària. Mentre aquesta integració no arribi reclamem que es resol les mancances de la targeta T10-60, que són entre d’altres:

• No connecta amb d’altres mitjans de transport públic de l’àrea metropolitana.
• Obliga a l’usuari a efectuar el nombre irracional de deu viatges en dos mesos.

QUART: També i mentre no entri en funcionament la millora substancial del transport públic, incloure-hi a la pàgina inicial de la web municipal de Cercs un enllaç vers la pàgina www.compartir.org per a fomentar l’ús compartit del cotxe privat.

CINQUÉ: Fer arribar els acords al Consell Comarcal del Berguedà, a la Diputació de Barcelona i al Govern de la Generalitat de Catalunya, Departament General de Transport i Mobilitat.