En la foto: Marc Suárez , Quim Sangrà, Mònica Grandia, Marie Kapretz, Joan Puigcercós, Miquel Belmonte, Jordi Gayet, J.M. Casa

El dia 11 de gener 2012 ens vàren visitar el parlamentari Joan Puigcercós i els tècnics mediambientals Quim Sangrà i Marc Suàrez per debatre quines són les millors estratègies per emprendre, perquè Cercs i el Berguedà esdevinguin punters en la creació d’energíes netes i llocs de feina. A la reunió vàren assistir tmbé la presidenta comarcal d’ERC, Mònica Grandia, com també Marta Freixa i Joan Manel Casa de l’organització comarcal.

‘Innovació’ vol dir invertir coneixement per a obtenir prosperitat.

La nostra candidatura ja ha presentat durant la campanya electoral una proposta completa sobre el futur de la tèrmica. Des de les eleccions el grup municipal de CLAM al ajuntament ha intensificat els esforços per definir aquest projecte. Ens hem posat en contacte amb diferents agents què poden aportar solucions i concretar els passos a seguir. El què volem és un futur digne per tots els nuclis de Cercs.

Els principals objectius que hem
marcat són:

· Apostar per les energies renovables.

· Crear ocupació: Hem de fer una aposta decidida per què petites i mitjanes empreses trobin les condicions adequades per instal·lar se al municipi.

· Contrarestar els efectes negatius del tancament de la tèrmica: la pèrdua dels llocs de treball i dels ingressos per impostos de activitat

· Aprofitar els efectes positius del tancament: Rentat d’imatge del nostre municipi, centrant en l’ imatge d’un indret privilegiat per la seva naturalesa i geografia i privilegiat pel seu legat històric.

· Tornar a dotar el nostre poble amb el caràcter capdavanter i innovador què ha tingut durant un segle en l’àmbit energètic. Per assolir aquests objectius cal la sinergia de moltes forces, comptant amb la implicació de la empresa propietària de la central, el govern de la Generalitat i la Comunitat Europea, passant per organismes oficials, universitats i centres d’ investigació, el mon empresarial i les ONG´s dedicades al medi ambient.

És un projecte valent i innovador que pretén reemplaçar la antiga Central Tèrmica, un cop tancada. Aprofitant algunes de les instal·lacions existents volem crear un lloc de trobada i col·laboració de la investigació universitària i la activitat industrial per la producció d’energies netes, la gestió eficient dels recursos energètics i la sostenibilitat als diferents sectors econòmics (construcció, transport, etc) .
En un món, on escaquejaràn les energies fòssils, aquest centre es proposa per reprendre el paper punter que havia tingut el Berguedà en sentit de la creació d’energia elèctrica en principis del segle XX, perquè ho torni a ser en principis del segle XXI. Un centre que a part de la investigació i producció d’energies renovables estarà destinat a la difusió dels nous coneixements.
S’ha de incentivar la creació i instal·lació de petites i mitjanes empreses en l’àmbit d’energies i bio construcció:

Creació, investigació i difusió de les energies renovables.

Producció d’elements industrials aplicables en la producció i amagamatzament d’energia, com ara turbines eòliques de mida petita i mitjana, bombes de calor a base d’aire, etc.

Producció de combustible per calderes de biomassa, microgrids, pelets, etc
Producció de materials per l’aïllament i l’estalvi energètic

Autonomies energètiques i interacció de xarxes de subministrament energètic

Calefacció comunitària

Bioconstrucció, és a dir la construcció de vivendes sota un aspecte de baix impacte energètic i eficiència energètica i eco-sanejament d’habitatges.

Investigació sobre l’aprofitament del carbó local

Tractament dels residus de la central.

Aprofitament museístic de les instal·lacions de la tèrmica vella i nova

Enfocar en la ramaderia/ agricultura ecològica (gestió ecològica de horts), economia forestal (gestió de boscos), usos del bolet i del agroturisme- senderisme com a fonts de ingressos alternatius i sostenibles.

El 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt un moviment popular que reclamava exercir el dret d’autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins de la Unió Europea.

Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més 900.000 catalans. El 10 d’abril del 2011, aquest procés es finalitzava amb la realització de la Consulta a Barcelona.

També, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis del Principat de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics, diversos Ajuntaments,volem impulsar la creació d’una associació de municipis que treballi per avançar cap a l’assoliment de la independència de la nostra nació des de l’àmbit municipal;
És per aquest motiu que el grup CLAM proposa al Ple l’adopció del següents acords:

PRIMER.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Cercs de formar part, pels tràmits legals oportuns, del nucli de municipis que volen constituir una associació d’ens locals amb la denominació “MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA”, amb l’objecte final de defensar l’assoliment d’un estat propi, els drets nacionals que corresponen al Principat de Catalunya i conscienciar a la ciutadania de la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació del poble català.

SEGON.- Treballar conjuntament amb tots aquells municipis que es puguin interessar en la redacció dels documents necessaris per a la creació de l’Associació ‘MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA’.

TERCER.- Comunicar el present acord als ajuntaments de Port de la Selva i de Vic pel seu coneixement i als efectes oportuns.

Un parc infantil ha de garantir la seguretat i atribueix al desenvolupament social i físic correcte dels infants

Aquesta moció NO va poder entrar com a punt d’orde del dia al ple de la setmana passada, però SÍ va ser exposat devant de l’alcalde en la sessió informativa anterior.

La resposta seu va ser que actualment s’està el·laborant un pla de reorganització de l’espai. Insistirem en  incloure-hi les nostres propostes per tal de que sigui un parc atractiu i de cohesió social. També seguirem insistint en el tema neteja de l’espai.

Exposició dels motius:

Atesa la importància del joc com a element essencial per al bon desenvolupament físic, emocional, intel·lectual i social dels infants

Ates que aquestes s’han de desenvolupar en un condicions que en garanteixin la adequació i la seguretat

Ates que existeix una Normativa sobre seguretat dictada pel Comité Europeu de Normalització que conté recomanacions sobre la seguretat en parcs infantils (Normativa UNE EN 1176 i UNE EN 1177)

Atès que els nens i nenes del nostre municipi són el nostre futur i per això hem de procurar de donar-los un entorn a on es puguin desenvolupar bé.

Atès que l’anomenat “Parc Fantasma” té signes obvis d’abandonament, brutícia (excrements de gossos) i de deteriorament de les instal·lacions lúdiques infantils.

Atès que sense grans inversions i amb imaginació i voluntat es poden crear espais lúdics que a més de servir de parc infantil poden arribar a ser útils per a la cohesió social de tot el poble.

ACORD DE PLE:

El grup municipal CLAM-AM proposa al ple municipal de Cercs l’adopció dels acords següents:

1. Posar èmfasis en la neteja de l’espai, com d’altres espais parcs infantils del municipi. On juguen els nostres infants cal donar prioritat a la higiene.

2. S’incorpori la millora a fons del anomenat “Parc Fantasma” en els pressupostos de l’any vinent

3. Fer un projecte imaginatiu investigant les diferents possibilitats de la plaça. Fer un estudi comparatiu sobre solucions innovadores per a espais infantils i parcs públics.

A 30km d'aquí tots els trajectes dins la comarca a 1€. I per què aquí no?

Ple del dia 5 d’octubre 2011

Moció per un transport digne al Berguedà

 Exposició de motius

El Berguedà té un gran dèficit de mobilitat que afecta directament o indirectament a tots els seus habitants. Les greus deficiències del transport públic comporten que gairebé tots els desplaçaments es facin amb vehicle privat. Les freqüències del pas d’autobusos que passen per les poblacions són absolutament insuficients per a garantir un transport eficaç per a la gent que no disposa d’un vehicle privat. És un greuge comparatiu per aquesta gent gran que no tenen carnet de conduir.

Calen transports que connectin les poblacions amb els polígons industrials.

Calen transports que connectin els nuclis habitats del Berguedà amb la capital comarcal. Gran part de la població comarcal viu en nuclis que sovint no compten amb comerços, farmàcies ni serveis d’atenció pública, i ara per ara el vehicle privat és l’única resposta possible a la necessitat de mobilitat diària.

Caldria dotar-se d’autobusos petits, de forma que per exemple els municipis de Bagà, La Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug, Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola, Gósol, Saldes, Fígols, la Nou i Cercs formarien un grup, adquirint entre tots un o dos autobusos d’unes 20-25 places, que a gran part es finançarien oferint el servei de transport escolar i els desplaçaments per esport escolar. Cal estudiar i optimitzar els horaris de les escoles i de les empreses per a estalviar recursos. El mateix autobús donaria un servei interurbà en la zona de l’Alt Berguedà i una part del transport urbà a Bagà, ja que tres cops al dia ( a la hora del canvi de torn) arribaria fins al polígon industrial de la Valldan i dues al centre de la ciutat.

La combinació d’un servei similar a tota la comarca, estructurat en tres o quatre zones, oferiria una sòlida base de transport públic. El foment de l’ús d’aquest servei hauria d’implicar a sindicats i patronal, donant incentius que podrien estar compensats per l’administració amb beneficis fiscals. El servei podria estar agilitzat per la contractació puntual de taxis o d’altres empreses locals de transport privat. La planificació s’hauria de guiar per la sostenibilitat ambiental ( l’ús de combustible bio diesel p.e. podria fomentar la recollida selectiva d’olis vegetals usats i la creació d’una planta de producció del mateix), i la viabilitat econòmica.

La connexió que hi ha actualment d’autobusos amb Barcelona és problemàtica, perquè no s’aprofita en cap moment la nova autovia desdoblada. Triga 1h 55min perquè fa moltes parades abans d’arribar a Manresa, ja que entra en nuclis urbans de moltes poblacions. Estem convençuts que coordinant les línies actuals amb autobusos llançadora amb parades únicament a Berga, Puig-reig i Sallent, el servei guanyaria en eficàcia i qualitat cara al usuari.

A l’hora de projectar una nova C16 desdoblada de Berga cap amunt, caldria fer una previsió per a disposar d’un model de carretera (autovia) més suau i integrat que permeti sortir i entrar sense necessitat de construir cruïlles (rotondes o trèvols) gegants. Les parades d’autobús i els corresponents llocs d’aparcament per a qui els faci servir hauran d’estar planificats en aquest sentit.

El preu per anar i tornar a Barcelona és actualment de 25€ aproximadament. A falta d’alternativa, és desorbitat i impedeix de totes maneres que el transport públic pugui competir amb el privat. No hi ha tampoc reducció per a infants, famílies etc. És absolutament injust que el desplaçament d’una femi-la de quatre membres a Barcelona costi 100€ (¡!) amb el transport públic quan el mateix trajecte amb cotxe privat, pagant totes les despeses de combustible, més unes hores d’aparcament a lloc del destí no supera els 50€. Fa falta una reducció dràstica de preus, fa falta la integració amb la tarifa metropolitana, ja!

La ciutadania i l’administració han de assumir que cal fer estalvi energètic i cal reduir la contaminació mediambiental. Les solucions han de ser consensuades i adaptades a les necessitats locals. La implicació del tot el teixit social, ajuntaments, associacions, els sector privat i altres entitats, és la millor garantia per una implantació i funcionament correcte d’un pla integral de transport. Cal donar forma a un ampli procés de diàleg obert per poder elaborar un pla eficaç. S’ha d’escoltar al territori perquè les seves necessitats han de ser el punt de partida per què els tècnics puguin elaborar els plans finals.

La falta de transport públic fluid és un greuge comparatiu amb altres zones del país, on el vehicle privat és prescindible, fins i tot esdevé un luxe.

El tren és la infraestructura que dóna les respostes definitives i per això ha de ser inclòs en el futur projecte d’autovia. Solucionaria el transport comarcal, intercomarcal i internacional, com també és una clau per millorar la economia de la comarca. Per això el traçat ferroviari ha de ser tingut en compte.

ACORD DE PLE:

El grup municipal CLAM-AM proposa al ple municipal de Cercs l’adopció dels acords següents:

PRIMER: Demanar al Consell Comarcal del Berguedà el impuls del pla de millora de transport públic a la nostra comarca, recordant-li que ha d’estar finalitzat fins a finals del 2012.

SEGON: Demanar al Consell Comarcal del Berguedà que pengi a la seva pàgina web aquest pla, i que informi tant a través de la pàgina web com als ajuntaments de la comarca quines actuacions s’han dut a terme fins a la actualitat.

TERCER: Reclamar al Consell Comarcal que treballi amb el conjunt de tots els municipis i amb el Departament General de Transport i Mobilitat per a aconseguir la integració tarifària. Mentre aquesta integració no arribi reclamem que es resol les mancances de la targeta T10-60, que són entre d’altres:

• No connecta amb d’altres mitjans de transport públic de l’àrea metropolitana.
• Obliga a l’usuari a efectuar el nombre irracional de deu viatges en dos mesos.

QUART: També i mentre no entri en funcionament la millora substancial del transport públic, incloure-hi a la pàgina inicial de la web municipal de Cercs un enllaç vers la pàgina www.compartir.org per a fomentar l’ús compartit del cotxe privat.

CINQUÉ: Fer arribar els acords al Consell Comarcal del Berguedà, a la Diputació de Barcelona i al Govern de la Generalitat de Catalunya, Departament General de Transport i Mobilitat.

Un nou grup política a l'ajuntament de Cercs

Avui s’ha constituit el nou ajuntament de Cercs, en Miquel Belmonte i na Marie Kapretz varen jurar càrrec com a regidor i regidora. Publiquem aquí el seu discurs de investidura:

En primer lloc i en nom del tot el grup CLAM vull agrair la confiança dipositada en nosaltres.

Som una força política nova al municipi de Cercs que entrem a l’ajuntament amb la voluntat ferma de canviar la dinàmica actual del municipi. En comptes d’anar a menys, volem que la vila de Cercs vagi a més.
I en aquesta tasca ens ajudarà el fet de haver obtingut dos regidors en les eleccions del maig. Treballarem des de fora i des de dins de l’ajuntament, perquè es trenqui l’aïllament que s’ha auto-imposat el nostre municipi.  Per sort l’auto-imposat és l’aillament que es trenca més fàcilment.

Volem un municipi amb una auto-estima correcta . Volem que tots nosaltres , els ciutadans i ciutadanes esdevinguin protagonistes de la seva història. Tal com varen fer les persones que fa segles, i en circumstàncies molt més adverses  que les que patim avui dia, es varen aixecar i varen crear símbols d’una civilització avançada, símbols que perduren fins avui dia: El castell de Blancafort, les pintures de l’esglèsia de Sant Quirze de Pedret, el monastir de Sant Salvador de la Vedella o els ponts del Far i de Pedret.

I és que precisament són els ponts, el que el CLAM volem construir en aquests quatre anys que estarem en l’oposició.
Ponts de l’ajuntament amb el mon de la cultura, ponts amb el Berguedà – amb la voluntat de mancomunar i d’aquesta manera millorar serveis pels ciutadans, sigui el que sigui el color del govern del poble del costat, ponts amb tot el territori català i fins i tot amb Europa. Ens calen ponts amb el mon empresarial i amb les PIMES perquè crear llocs de treball al municipi ha de ser una prioritat.

Entre tots aquests ponts, però, hi ha un que més que un pont, ha de ser  un viaducte. Un primus inter pares, un pacte preferent. Amb la gent del municipi. Els habitants del municipi. Entenem que el poble ha de fer servir l’ajuntament  com una eina per a administrar la convivència i per projectar el futur.

Si el nostre municipi havia sigut capdevantera en la creació d’energía al finals del segle XIX/principis del segle XX, perquè no pot tornar a ser-ho en principis del segle XXI també?
Les solucions tècniques actualment NO són el problema.

La lliçó que tothom hem après en les darreres legislatures és que trencant la unitat del poble i amb tractes a favor de segons qui no s’arreglen les coses. No es arriba ni a la prosperitat econòmica ni a un benestar veïnal. Per a tenir un municipi fort, les crispacions no ens serveixen, ni les manipulacions ni la retenció d’informació. Perquè en definitiva totes les persones tenim els mateixos drets i els mateixos deures, sigui el que sigui el color polític de cadascú.

Des d’el CLAM ens hem proposat apostar per a un poble amb un associacionisme fort, volem que la gent pugui decidir de manera assembleària i pronunciar-se sobre assumptes que a ells hi importen.

Vist el panorama de la financiació dels ajuntaments que ens espera, sabem que vindran temps d’austeritat i d’estalvi. Però també és una oportunitat per a revisar els contractes fets en temps de bonança, per a reconduir el malbaratament en pactes concrets i reduir així les despeses de l’ajuntament, i en definitiva, de la gent.

En conclusió no vull deixar d’esmentar que gairebé un 30 % dels vots, que és el que varem obtenir en les municipals, ens recolzen i ens donen la il·lusió i la força per a defensar les nostres propostes i ideals.  I exercir el control institucional des de l’oposició.
Moltes gràcies.

Volem agrair la gent de Cercs, La Rodonella, Sant Corneli i Sant Jordi per la gran confiança que ens han demostrat deposant el seu vot per el CLAM. La nostra proposta, molt més que  presentar a sigles ha representat una altra manera de fer política. El 28% dels vots aconseguits avala la nostra feina feta

1)     Un programa ple de propostes i idees innovadores

2)      El contacte amb tothom que viu al nostre municipi.

3)     Una manera de fer allunyada de crispacions i desacreditacions.

Estem conscients de la responsabilitat que implica aquesta confiança.

La representació amb dos regidors al consistori com a segona força més votada clama per a quatre anys de feina en positiu, control i posada en marxa de les idees que prediquem.

La nostra aposta per a un municipi amb valors ens obliga a treballar en pro de la transparència, la igualtat, l’ecologia,  la solidaritat, el diàleg, el respecte mutu i la prosperitat.

El fet de no arribar a  trencar la  majoria absoluta per tan sols una desena de vots denoten els aires de canvi que han arribat al municipi. Tenim un primer gran pas fet. Tenim representació a l’ajuntament, podrem opinar amb més informació i més dades en les nostres mans i conseqüentment amb més criteri.

Farem oposició constructiva. Ens sentim legitimats d’impulsar un bon nombre de projectes del nostre programa durant els propers quatre anys. No farem oposició a cegues. Farem un control continu de la feina del govern i valorarem quins projectes són útils, sostenibles i respectuoses amb la nostra visió de futur. Seguirem fent poble!

programa de govern (portada)

CLAM fa una roda de xerrades per a presentar el nostre programa de govern. Data i lloc:

-Cercs Dia 11.5.  local social a les 20h
-Sant Jordi Dia 12.5. antiga biblioteca, a les 20h
-La Rodonella Dia 13.5. local social a les 20h
-Sant Corneli Dia 14.5. local cinema a les 11h
A Sant Corneli hi assistirà Raül Robert de l’associació Sostre Cívic.

La llista CLAM, candidatura a la alcaldia eleccions municipals 2011

El projecte ambiciós del Clam inclou tornar a conquerir l’espérit punter que havia tingut el municipi en el seu temps. “És la hora de apostar per a les energíes renovables i posar la mirada cap al futur. Perquè ara és el moment quan es decideix quin tipus de poble volem tenir d’aqui deu anys.” afirmen.

També són part important del seu programa la convivència, la salut de les persones, la dinamització del patrimoni i de l’entorn com també el foment de la participació ciutadana.

Llista electoral als propers comicis municipals: 

Marie Kapretz · Miquel Belmonte · Albert Pons · Esteve Sais · Yorgos Konstantinou · Marta Vaquer · Jordi Pons · Eduard Garcia · Jordi Gayet

Tots els membres de la llista coincideixen que per ser protagonistes de la pròpia història cal un canvi d’actitut en el govern municipal. Critíquen un immovilisme polític, fruit del fet que la mateixa persona porta el càrrec de alcalde des de fa 20 anys. Aquest immovilisme ha portat el municipi a una devallada continua de llocs de feina i de habitants.

“El cooperativisme, mancomunitat de municipis, esperit dialogant… hi ha moltes maneres de superar les dificultats que afronta un municipi petit en temps de crisi.”

“Tots els pobles del municipi de Cercs –Sant Corneli, La Rodonella, Sant Jordi i Cercs- han de fer pinya, han de formar part d’un únic projecte, els seus habitants han de poder sentir-se ciutadans amb plens drets. Perquè el potencial més gran que té el municipi són la gent que hi viu.”