Comunicadors, Castellers, jo i el 8 de març

Per Marie Kapretz

Aquest de matí se m’ha fet un nus a l’estomac.
Escolto la ràdio com cada dia quan porto els meus fills al col•legi. És el vuit de març i a la tertúlia se sent quatre homes convidats expressament, parlant del dia de la Dona. S¡ em fa el nus perquè penso: és que no hi han dones per poder opinar del tema? Som realment tan transparentes o poc ambicioses? O es tracta d’un descuit i ni tan sols el dia de la dona es fa un esforç de una mínima paritat en els càrrecs?
Hi ha un fotimer de dones comunicadores excel•lents que sí parlen bé, saben de la causa, són un pou de saviesa, però no els conviden ni el 8 de març a la tertúlia d’una ràdio nacional. I em pregunto: Quina és la explicació perquè això passi?

L’anècdota es podria quedar en això: Una anècdota. Però realment es un esquema que es repeteix en tot arreu. En tot arreu ningú veu les dones capacitades que poden aportar talent i opinió, ningú pensa en citar-les. I sí, potser les dones no sabem col•locar-nos en postos estratègics, i no negociem prou el nostre sou per tal de arribar a la mitjana de sou masculí. Ara ja són més dones que homes que graduen de la Universitat, però en la mitjana cobren només tres quartes parts del que cobra un home. Això és així tant en les feines no qualificades com en alts càrrecs. A la llarga aquesta diferència de sou es tradueix evidentment en menys prestacions i pensions més baixes. Però sobretot en menys qualitat de vida, ja que el sistema on vivim dóna més de qualitat de vida a la persona que hi pot destinar més diners.

El nus en l’estomac segueix sent-hi, doncs quan miro al mon empresarial i laboral.

L’altre dia vaig tenir la oportunitat de assistir a un assaig de Castells. És un grup en formació i per tant pensava que podria perfectament anar-hi encara que no en sabia res. I així era. Vaig notar la il•lusió dels que sabien, que volien ensenyar i fer partícips a la gent que s’hi va acostar. Petits i grans, rodonets i prims,homes i dones tots hi eren necessaris per construir el que va esdevenir un primer intent de Castell. Un intent gens malament –segons els meus modestos criteris- i que promet un gran futur de la colla. El per què explico això aquí és que en un moment de primera construcció de la base, la pinya. Un home (dels Castellers experimentats) diu: “Aquí faltaria una noieta per fer de “Tap”(una posició de suport). Li vaig fer un comentari irònic sobre el rol de les dones en el món Casteller. La seva resposta molt seriosa va ser que gràcies a que ara ja participen dones en els Castells, es poden construir més alts i més be fets. Perquè per la constitució física de les dones i les noies fa que incloent- les es poden fer més pisos a un Castell.

I vaig reflexionar; Quin model de societat volem construir? Una societat uniformitzada que utilitza el potencial només d’una part? O bé una societat que inclou les persones tal com son i creix en base d’una acceptació de les diferències ?

Vaig pensar que el món Casteller és un bon símbol per la societat en que jo vull viure: Que cadascú sigui acceptat amb les seves característiques i tingui lloc en ella, que tots puguin aportar segons les seves possibilitats i que siguin necessaris. I que la participació de la dona no sigui anecdòtica o de caritat, sinó necessària per a construir una societat millor que arribi més lluny.

Això, estimats senyors del món de la comunicació i direccions empresarials, és el que li vull fer arribar.

Quant a Marie Kapretz

Marie Kapretz Regidora de Cercs (oposició)
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s