MOCIÓ PER A UNA POLÍTICA ACTIVA ENVERS ELS HABITATGES DESOCUPATS DEL MUNICIPI

PAHAquesta Moció la presentem el CLAM a petició de la PAH (Plataforma pels Afectats per la Hipoteca) a la sessió de ple de Cercs, juliol 2014

Ha calgut que passés una dècada des dels primers censos municipals d’habitatges desocupats; 9 anys des de la Llei del Dret a l’Habitatge i 11 des de la modificació de la Legislació d’Hisendes Locals que obria la porta al recàrrec de l’IBI sobre els habitatges desocupats, pendent però encara de desenvolupament reglamentari, i per tant no operatiu, perquè s’acabi imposant la pressió social per posar en valor tot el parc d’habitatge desocupat que ho estigui per causes no justificades en garantia del dret a l’habitatge. Alguns Ajuntaments han iniciat un procés sancionador tal que els habitatges desocupats sense cap motiu jurídic, com són els habitatges propietat d’entitats financeres, puguin ser destinats a garantir el dret a l’habitatge a una unitat familiar que ho necessiti.

La Llei del dret a l’habitatge del 2007 defineix com a incompliment de la funció social del dret de propietat la desocupació injustificada més de 2 anys, tipificant com a infracció molt greu aquesta desocupació després que s’hagi intentat arbitrar amb el propietari mesures per incentivar la seva ocupació. I també, què s’entén per habitatge desocupat, dificultats probatòries a banda.

La via fiscal mitjançant recàrrecs en l’IBI no és possible per falta de desenvolupament reglamentari d’una previsió molt genèrica de l’article 73 de la Llei d’ Hisendes Locals.

En l’acord de governabilitat entre CiU i ERC de desembre de 2012, a proposta d’ERC (Annex III) hi ha el nou impost sobre habitatges desocupats per donar resposta tributària a la manca de voluntat de l’Estat pel que fa a la utilització de la via de l’IBI, però un impost d’aquesta naturalesa per definició és una mesura de foment, no pas sancionadora, per la qual cosa el fet imposable tindrà més limitacions que les sancions previstes a la Llei del dret a l’habitatge. Per exemple, el “no nat” recàrrec sobre l’IBI era previst sobre un màxim del 50% de la quota líquida de l’IBI.

En el darrer debat de política general es va aprovar una Resolució, que s’ha reiterat en una recent Moció del Parlament de 5 de desembre presentada per ERC per a garantir el dret a l’habitatge i el reallotjament de famílies desnonades, en què s’instava al Govern a crear aquest 2014 el Fons Social d’Habitatge de Catalunya amb els habitatges desocupats de les entitats financeres i del SAREB, amb gestió concertada amb les entitats socials, atesa la insuficient dotació que suposen els 1.092 habitatges del Fons Estatal, l’exclusió del tercer sector en la seva gestió, com van fer palès la president del la Taula del Tercer Sector (Punt Avui 15-5-2013), i el drama dels desnonaments, 12.000 a Catalunya els tres primers trimestres del 2013.

La frustrada venda massiva d’habitatges socials de l’Incasòl sense anàlisi previ de les seves conseqüències pel que fa a la creació d’un parc d’habitatge social equivalent al 15% del total del parc a 20 anys vista en el marc del futur Pla Territorial Sectorial d’Habitatge no ajudava a cap objectiu de dotar-nos d’un parc social suficient, i així es va valorar per la majoria del Parlament, però a més pel que fa al Fons Social d’Habitatge de Catalunya, l’acció coordinada entre Ajuntaments i Generalitat, sumant la via fiscal i la sancionadora pot ajudar a desencallar-lo.

Més d’un actor públic trobarà a faltar l’expropiació temporal de l’ús com a darrera mesura per garantir l’ocupació dels habitatges en determinades circumstàncies, plenament europea i estatutària com va dictaminar el Consell Consultiu en el Dictamen 282 de 29 de novembre del 2007 i que lamentablement, després de ser un dels aspectes més criticats en un moment en que els valors i hàbits econòmics no assumien que aviat caldria un canvi en la nostra relació amb la propietat immobiliària, va acabar saltant de la Llei, amb les anomenades lleis òmnibus del 2011 i 2012.

S’acaba demostrant el risc que sota relats polítics de “business friendly” o purament per raons conjunturals en un moment de crisi, es desarmin els instruments que de manera estructural han d’ajudar a no repetir els mateixos errors. Com també va ser un error que pagarem més endavant permetre també per raons conjunturals i/o ideològiques que l’habitatge protegit s’incorpori al mercat de renda lliure pel transcurs del temps, i cada vegada més curt, que caldrà revertir algun dia, i es un error l’actual pressió poc transparent al debat polític i sense Pla Territorial previ, tendent a limitar les reserves de sòl que han de fer possible la construcció d’habitatge protegir en el futur.

Pel que fa als solars buits pendents d’edificació, el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer), en el seu article 177, preveu una eina per a que els Ajuntaments puguin exigir l’edificació forçosa o l’expropiació dels solars sense edificar. Aquesta és el Registre municipal de solars sense edificar.

El Registre municipal de solars sense edificar, és una eina que ha de permetre, més que obligar a edificar (tenint en compte la conjuntura d’excés de parc d’habitatge i de manca de crèdit dels promotors), poder incidir en aquells solars que tenen un impacte sobre l’espai públic, la seguretat, la convivència, el paisatge urbà, etc.


 

Per tots aquests motius, es proposa d’adopció dels següents acords:

PRIMER. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Cercs amb planificar i desenvolupar una política d’habitatge activa i que reconegui i faci efectiu el dret a un habitatge digne per a tots els ciutadans del municipi.

SEGON. Crear un cens municipal d’habitatges i edificis buits, amb la finalitat de conèixer en tot moment l’estoc d’habitatges permanentment desocupats.

TERCER. Promoure i iniciar totes les gestions necessàries per tal de portar a terme un procés sancionador emparat en la Llei 18/2007 per als habitatges desocupats sense cap motiu jurídic i a mans de les entitats bancàries.

QUART. Crear un registre municipal de solars sense edificar, com a instrument per conèixer el creixement potencial (en la condició de solar) per edificar del municipi.

CINQUÈ. Demanar a la Generalitat de Catalunya que avanci en els treballs de creació del nou impost sobre habitatges desocupats a mans d’entitats bancàries.

SISÈ. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Quant a Marie Kapretz

Marie Kapretz Regidora de Cercs (oposició)
Aquesta entrada ha esta publicada en Cercs, Mocions, Solidaritat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s